Arxiu de la categoria: Nit

Punts de vista

L’altre dia, tot “conversant” via Twitter amb el nostre estimat Home Ocell, em vaig adonar que una simple frase pot tenir un significat molt diferent per dues persones. Inclús si la frase és curta, concisa i en anglès, un idioma bastant senzill si el comparem amb altres llengües amb més floritures com el català.

Ja sé que el timeline que podeu veure aquí sota no té més… a part que era un dimecres de matinada 😛 El curiós del cas, no obstant, és que mentre l’Home Ocell anava tuitejant jo li responia amb el primer que em venia al cap al llegir la seva frase, i, al final, em vaig adonar que realment teniem punts de vista molt diferents davant d’actes molt definits. Això bàsicament és una parida, però m’ha fet pensar en la interpretació dels famosíssims senyals. Sí… uuuh… els senyals… Allò que un o una detecta, interpreta a la seva manera i extreu una conclusió. I quan les coses van maldades diu… – No ho entenc, si m’havia fet senyals!!! Doncs senyores i senyors… equiliquà… Homes i dones interpretem els senyals de diferent manera… i si no… per mostra un botó.

Amb quina versió us identifiqueu més? Digueu la vostra!

Anuncis

Si tu ets el meu Peter Pan, jo seré la teva Campanilla

Quan un paio et diu “no ets tu, sóc jo” huye como jamás hayas huido. Sí, és una de les frases típiques que totes hem sentit, i per que no dir-ho, ens hem tragat…

Està clar que quan algun paio vol tema seriós ho saps des del primer moment. De no ser el cas, el suposat Caballero t’oferirà excuses varies com “em vull centrar en mi mateix”, “és que jo necessito anar poc a poc” (deu voler dir marxa enrere…), “és que ara la meva ex em necessita” o el pitjor dels pitjors, “ara et truco que estic a la dutxa” (i mai més se’n va saber res). Fet real. Es pot saber què ens està passant al jovent dels 80?? No sabem comprometre’ns!!!

Cert és que no sempre és el paio. En ocasions som nosaltres i la nostra exigència. Si el paio és alt, perquè és alt. Si és baix, doncs perquè és baix. Si no té humor, si va massa ràpid, si va massa lent…Sempre hi ha un defecte que fa que la petita virtut desaparegui. És el conte del Peter Pan i Campanilla, un amor idíl·lic però impossible de fer realitat. En definitiva, que arribem a la trentena i no hi ha manera d’aparellar-nos.

Davant aquest model de vida single, la nit i la farra és un element bàsic del qual no podem prescindir. S’ha d’anar a tirar la red. Per tant, el nostre cap de setmana es compon de discotequeo (a veure qui cau), festes varies i alcohol a dojo (que sempre ho fa més fàcil per enganyar a algú). Amb tot això, l’amo de Luz de Gas “se va frotando las manos” pensant… veniu veniu, gent alcohòlica i soltera. Us posaré un garrafón que no “sabréis ni adonde os habéis metío”. Cert, així és. Perquè al dia següent al igual recordes alguna cosa. Intentes fer memòria, però sempre et quedes amb els mateixos flaixos que no saps ni si has somiat. Et passes el dia fent-te preguntes que ressonen dins el teu cap a l’estil Homer Simpson … “amb què m’hauré gastat jo 70 euracos??? segur que els he perdut, perquè sols vaig beure dos copes!!” juas, i l’aigua de tots els floreros també!! So Pepa. Te’ls has gastat i ni les neurones ho recorden.

En definitiva, que és sobretot al dia següent (el dia de penediment, ja que el de resurrecció és al tercer dia, com Jesús) quan te n’adones que has de trobar un company que et porti pel bon camí i amb qui puguis compartir vida sana. Està clar: no pots trobar el teu príncep blau per la nit, t’has d’apuntar a algun centre excursionista o anar a classes de guitarra. Però no val un qualsevol.

Un cop li vaig dir a ma mare…”mama, de moment, mentre no aparegui algú que em faci més feliç, seguiré soltera”. I la seva contestació (que reconec em provoca certa inquietut…) “Ai filla, doncs més feliç que ets ara… no sé si ho seràs amb un Apuesto Caballero“.

Oso Panda

   Quin moment més mític el de l’Oso Panda! A tota noia a qui li agrada sortir de nit l’ha viscut, segur! I algun noi també 😉 I aquí, una servidora que viu en modo jabalí (per la nocturnitat, em refereixo) sap de què parla. Aquí us deixo el procés de com es genera un Oso Panda (que no ós panda, que oso panda fa més riure).
   Arriba el divendres i quedes amb els colegues per sopar/prendre algo/sortir. Ja ha passat una dura setmana i hi ha ganes de divertir-se amb la colla. Irremediablement el pla s’allarga fins a altes hores… sempre passa el mateix: que si anem aquí a sopar, no que es car o no hi ha lloc, joder que som 15, a veure què trobem ara… Ja anem tard… però és igual! La nit és jove… I s’ha de seguir el protocol!  Finalment acabes al bar del mal fent un bocata i un turbio barat a les 12 de la nit, ronda de cigalons i patxarans. Algú es demana directament el gin-tònic perquè marxarà després de sopar… I a alguns els agafa aquella enveja sana i es comencen a demanar copes… I la copa porta al xupito, i amb la conya són les 2:30am i t’agafa aquella angoixa de que et tancaran els locals! Apa som-hi! Saps què? Anem a peu, que total no trobarem aparcament prop de la zona de festa, després ja farem una processó per anar a buscar els cotxes. Alguns marxen, i, els de sempre, continuem la ruta.
   Bars… 3 roncola, 2 gin-tònics i quatre gerres, si us plau, et trobes altres colegues, rius, balles, surts a fumar, has d’anar al lavabo (això és un altre tema), tanquen el local. Bé nois, emigrem al lloc de sempre, no? Clar… I mateix procediment, barra, bailoteo, risses… I de cop i volta són les 6:30am i tanquen… nooooo! Tens la birra quasi sencera, i una de dues… o fas santhilari (que no ve de gust) o te l’emportes a fora (got de plàstic… no!) amagada a la butxaca de la jaqueta, o dins la cinturilla dels texans. I en aquest punt comença el moment Oso Panda.
   Estas feta pols, cansada de tot el dia, de la caminata, de ballar, però tu allà fora la discoteca, aguantant el tipus, amb la birra i el cigarro, xerrant amb els amics de coses que segurament no tenen massa sentit o es podrien discutir un altre dia, però tu allà amb l’oso panda… Perquè evidentment el maquillatge no és el que era a les deu del vespre, el rímel s’ha corregut, fas ulleres… ets un putu oso panda. Però allà estàs alegrement, fins que a algú se li gira la pinça i diu:
-Però anem cap a casa no? Què estem fotent aquí? -Doncs, res, esperar que surti el sol, que ja és tradició… -Vinga va, anem! I recordeu que teniu el cotxe a Pokón… Noooo!
I així, de matinada, després d’una nit mogudeta, una manada d’óssos panda emigren cap als seus caus.
   Arribes a casa, i vas a rentar-te les dents, i… que es ese animaaaal??? Un oso panda es reflexa en el teu mirall del lavabo! Per favor! I rotllo Ranma, amb una mica d’aigua i sabó, o les meravelloses toallitasdesmaquillantesdeliplus, esdevé la transformació a persona humana altre cop. Això si hi ha sort… Si el xunguisme és màxim i vas directament a dormir… Al matí següent (diga-li matí, diga-li mitja tarda) l’impacte és molt pitjor! Perquè l’Oso Panda ha arrelat en el teu ser i al veure’t al mirall l’espant és apocalíptic. Però, per altra banda, també vol dir una altra cosa… que la nit anterior t’ho vas passar de conya amb la resta de la manada, i què vols que et digui… total, amb aigua i sabó l’Oso Panda se’n va.
Dedicat als Pocafeina, que cada divendres aconseguiu transformar-me en Oso Panda 😛

Saturday Night

Nenes… que avui és dissabte i… hem de sortir a fer mal!
Quedem per sopar? Quedem per anar a prendre algo i després sortir? Sopar i sortir?
Al final sempre acaba sent soparet a casa, que és més baratillo, copitxuelas i discotequeo!!
Iujuuuu, som-hi! Ja noto el bum-bum-bum, de la sala… aquella oloreta a fum, les llums, la música, movimiento, alegria!! Sóc la reeeeina del local… yeeah!
   Quins nervis, què em poso? Texans, samarreta amb un bon escot? Faldilla curta amb samarreta amb un escot? Vestit… màniga curta, màniga llarga, amb un bon escot? Coll alt? (maaaiii!!) Camisa? Què em poso!!?? Escot i curta no, no? Vale, em poso el mateix de la setmana passada… un bàsic negre, escotazo, taconazo i chim-pum!
Ja estem preparades… pim-pam-pim-pam… entrem al primer local a fer un cubatilla…
   Mirada al frente, ben tieses, somriure a la cara, fem una primera ullada… uuuuoooo… està ple de gent interessant, no perdem la compostura, paso firme, que no es noti que durant la setmana anem amb sabata plana i, fa un quart d’hora que porto taló i…no puc més!
   Hi ha un foradet a la barra…(que ens toqui el cambrer guapo. si us plau…) SI, ens toca ell! 4 rons amb cola si us plau… (el cambrer quasi ni ens ha mirat…però bueno, en algún moment o altre se n’adonarà que estem allà, por la cuenta q le trae, si es porta bé…potser fem alguna ronda més).
  Bum-bum, bum-bum… no sé perquè, comencem a moure’ns una miqueta… i a xerrar sense parar… tralarí-tralarà… sense voler… ja en portem un parell… no sé pas perquè però la xerrameca no para, nosaltres al nostre rotllo, però amb una capacitat de tenir el radar posat, en objectius, que en qualsevol moment es talla la conversa, s’avisa que al fondo norte hi ha “preses” i, que al fondo sur hi ha “ganao”, con disimulo, es mira, però bueno, si el disimulo no és tant disimulo, doncs millor, perquè així el grup de genere masculí (que a vegades els hi costa una mica, s’han de donar pistes i, fer-te veure una miqueta…) se n’adona de que existim i, si tenim sort, s’acostaran a xerrar…
   Ji-ji, ja-ja, tralarí-tralarà… ja anem per la tercera i… el cambrer ha sigut molt amable, no se n’ha adonat que estavem allà, però sempre hi ha alguna del grup que fa que se n’adoni i, ens ha convidat a uns xupitos, però hem de seguir aguantant amb dignitat, ben posadetes i com senyoretes, aguantant el tipus, que no es noti que anem piripis, però és hora que marxem a cremar una miqueta i a moure l’esqueleto!
   Els del polo norte, polo sur, este i oeste, no s’han acostat, però quan es surt per la porta, sempre va bé comentar amb veu ben alta…”bueno, anem cap a LA DISCOTECA TAAAL …” així, ja està tothom informat…
   Bum-um, bum-bum… ja hem entrat, ara si que estem la mar de bé, deprés de fer mitja hora de cua pel guardarroba, els peus que te’ls vols tallar perquè ja no els sents i, visita al senyor roca, ja que la bufeta estava a rebentar… entreeeem a la pista! Siiiii!! Som les reines del local! Les més guapes, les que ens movem millor, les reines de la pista! (o això és el que una es pensa quan porta uns cubatilles de més). Radar posat! Saturday Night! Avui haig de lligar!!!
   No sé perque, però com més beus, més ganes de fumar i de beure tens i, (suposo que com que estas en continu moviment, doncs t’has d’hidratar) vinga, cap a la barra, consumició al canto, que no tinc efectiu? No passa res, pago amb targeta i… ja convido jo!! (dilluns quan vegi els moviments del compte corrent, ja em cagaré en tot…). Saturday Night…que no decaiga! Bum-bum, bum-bum!!
   I va passant la nit i, ni fondo norte, ni fondo sur… aquí no s’acosta ningú, “con lo guapa que me he puesto hoy”… vaya telita… no passa res, cap a la barrra (un altre!), però t’ho estàs passant de puta mare!
   Fins que arriba un moment, que de cop i volta comença a sonar New York-New York, de Frank Sinatra i penses… ostres, això s’acaba… s’encenen els llums, s’apaga la música, fin.
   Crec que aquesta mania que tenen les discoteques d’encendre les llums a les 6.30 del matí, l’haurien de prohibir, perque tothom sap, que aquesta hora, la pinta de les persones que estan allà dins, no és la millor que un pot tenir… (i no sé perquè en tan poques hores es pot arribar a una transformació tant fatídica…)
   Doncs sí, Saturday Night, ja s’ha acabat, hi ha dies que lligues i hi ha dies que no, com aquest, a sobre, arribes a casa que tot et dona voltes, sense un duro a la butxaca, un mal de peus que ni te’ls sents i l’endemà un resacón que ni t’ho imagines…
   Però la nit de rises i, la festa que t’has marcat amb les amigues, no té preu! I sempre hi haurà l’amiga que et dirà… fem una birra i m’expliques com et va anar ahir a la nit?
Birra, avui millor que no, si de cas, un cafetó amb llet…