Arxiu de la categoria: General

Caga el Rei, caga el Papa…

Després d’aquestes dates nadalenques, i sobretot de tot el serial de “comilonas” en família que comporten, segur que vosaltres, igual que jo, us heu adonat d’una cosa… La mania que tenim els catalans de parlar de merda i de cagar quan estem a taula… Hi ha un munt de tòpics sobre els catalans… que si som de la Verge del Puny (per lo de garrepes…), que si som tancats, esquerps etc etc i què voleu que us digui… res més allunyat de la realitat… En canvi, parlar de temes escatològics mentre mengem no és tant conegut i trobo que és bastant més real i curiós. Molt curiós.

El tema de la merda i el cagar fa riure a tothom, sí, és un humor bastant universal… però que se’n parli mentre menges amb la família i que ningú (ni la iaia) s’esparveri, és digne de menció. I el millor de tot és que aquestes converses no provoquen trastorns intestinals posteriors… Encara que parleu sobre que la diarrea líquida fa que es tingui una sensació de cul àcid. Tot i que comenteu el vòmit en escopeta provocat per ipecac d’aquell vídeo de Youtube (inclús mirant el vídeo in situ via mòbil… minut 2:09 :P). O encara que disserteu sobre els diferents eufemismes per dir que vas al lavabo… Oh! Aquestes expressions realment m’encanten, n’hi ha de molt bones… Com la de l’Eugenio que deia que anava a “telefonear porque hace rato que me estoy telefoneando encima…”. Brutal. Genial. Sublim. I la magnífica expressió “el topo asoma el hocico” o “Carl Lewis pidiendo pista” o tots aquells eufemismes que els meus estimats amics de Pocafeina.cat van recollir en aquest post

Parlar de merda i de marranades vàries a taula uneix famílies… que sí, home… segur! A tothom li fa gràcia… I no patiu, que si al final algú demana que pareu de parlar d’això és que s’està ennuegant de riure, no perquè li faci fàstic… Esperem… perquè com diu el títol d’aquest post… Caga el Rei, caga el Papa… i de cagar… ningú s’escapa… (dita del meu avi, a taula, per suposat 😉

Anuncis

Bomba de Humo …

Estimats amics i amigues, tots sabem què és una “bomba de humo” i, què significa la frase “echar una bomba de humo“. Qui més qui menys, n’ha patit algún cop o n’ha realitzat, en algún moment de desesperació. Per qui no sàpiga què significa aquesta magnífica expressió, us posaré alguns exemples meravellosos, que us aclararan el significat de la frase.

Tu pots estar en un local, bar, discoteca, pot ser que, en aquells moments no t’ho estiguis passant massa bé, doncs li dius al teu company de batalla: fem una bomba de humo, no? i marxeu tranquil.lament… sense donar cap mena d’explicació…
També es pot aplicar la frase quan lligues-tonteges i, mira tu, el que vols és desaparèixer amb el/la xurri i, sense avisar…tires una bona bomba de humo i… apa, que et busquin! (després els amics es caguen en tot… perquè no et troben, però bueno, com que ja et coneixen… doncs no pateixen per si t’ha passat algo…).

Una bona bomba de humo, també s’aplica al fet de que, hagis estat trucant-te, enviant missatgets pel mòbil, tontejant, etc.. amb el ligue que vas conèixer dissabte passat i, decideixis quedar amb la persona per anar a sopar, bàsicament el que diriem la primera cita… Diem que et fan una bomba de humo, quan el cabró o cabrona amb el què has quedat doncs no es presenta a la cita.

Tornant al segon exemple…(quan has “pillat catxo” del tot) un cop has enllestit feina (sigui la que sigui), es pot donar el fet, que et despertis en una habitació que no és la teva i, que miris al teu costat i diguis…”Dios, qué he hecho?!” No ho dubtis, fes una bomba de humo.

Posem-nos en situació, discoteca, 5:30 de la matinada, nivell d’alcoholèmia per metre quadrat elevadet. Sempre pot haver algun pesat/ada que t’estigui donant molt pel c… mira, hi ha dies que no tens ganes d’aguantar a la penya. S’ha de fer una bomba de humo, si es pot, fas uns rodeos, intentes despistar i, a la de tres…(un, dos, tres, JA!) surts corrents, literalment, corrents cames ajudeu-me, per la porta, “sin mirar atrás“… Lo fotut es trobar-te al subjecte prenent unes tapilles al dia següent…

Però amics i amigues, lectors que ens seguiu, la bomba de humo a la que li podriem donar millor nota, tirant cap a 9-10 i, no seria exagerar si li atorguéssim un Cum Laude, és aquesta:

Tots i totes hem sortit de festa, hem conegut a gent, hem lligat, hem disfrutat de la companyia d’un noi o noia que semblava ser agradable, maco, bon nano sí, sí… perquè no, durant unes hores, la persona més meravellosa que et poguessis trobar aquella nit… durant aquesta estona inoblidable, li dones tota la teva confiança, inclús li demanes que et guardi la cartera i el mòbil, perquè tu no tens butxaques… arriba un moment que has d’anar al lavabo, perquè clar…tantes hores dándole al “pirriaque“, t’obliga a visitar el senyor Roca ocasionalment… Quan surts del lavabo, et trobes amb una noia molt amable, que NO et coneix de res i et diu:

-Perdona…aquesta cartera i mòbil són teus??”

-Eeeing? Et mires a la noia i li dius: -Doncs sí, però què fas tu amb la meva cartera i el meu mòbil?

-M’han demanat que t’ho doni…

Agafes les teves pertinences, mires al teu voltant, no acabes d’entendre res, però quan ho has assimilat, mirada “al frente“, agafes, marxes per la porta i penses: “el molt fill de puta m’ha fotut una bomba de humo“… (com a mínim ha tingut la decència de tornar-te la cartera i el mòbil, sinó…”pá pegar-se un tiro“) OLE TÚ, OLE TÚ!!! Me quito el sombrero.

Rei, t’has merescut una menció al nostre bloc, no ho he pogut evitar.

I res, a l’endemà, truques a les teves amigues i els hi dius: Fem una birra?!?! Avui sí que ho necessito…

Infidels


Avui tenim una nova col·laboració. Un home que llamaremos “Sense_escrúpols” s’ha infiltrat entre dones per a parlar-nos de la seva visió d’Infidelitat i de pas, ens dóna alguna referència final per als més atrevits. Aquí adjuntem el seu post. 



Haig de reconèixer que no vaig seguir la sèrie de TV3, que va tenir una bona audiència. No em calia, encara que alguna amiga m’ho va recomanar per agafar idees. No és la meva intenció crear una guerra de sexes etc, etc, que ja està molt vist i tal, però sí generar una queixa d’un cert tipus de discriminació positiva cap a les dones que m’he trobat en algunes experiències, m’explico i és el tema d’aquest post, el de la infidelitat femenina.


Si ets home, estàs casat/nòvia/parella estable/o incluso amiga con derecho a roce el fet de cometre una infidelitat està socialment penat amb la mort. Avui en dia no és ningú un machito per fer això, tots ho tenim clar, però els comentaris que es poden arribar a sentir són: “qué cabrón” “qué mala persona” “mira que té 2 fills”, etc etc. Fins i tot entre els propis amics (homes) insistir amb fer reflexionar a l’altre, que si ja fa bé, que si està segur del que està fent, que s’arrisca massa, mira que et pillaran… Parlem ja tant sigui d’una aventura, d’un “desliz de una noche” o directament d’una relació secreta tipus amant, està mal vist i l’home queda sempre malament. La meva crida no és contra això, ja que realment penso que s’ha de ser bastant capullo com per cometre una infidelitat. La meva reclamació no és tampoc per a què es dignifiqui la infidelitat o sigui pitjor per a homes o per a dones. No. La meva reclamació és per a què es jutgi de la mateixa manera.
Si ens trobem que ella és la infidel podem tenir els casos de:– que sigui una equivocació d’una nit (ja en si dir això és un eufemisme ja que ningú “s’equivoca”… com diu un amic meu: “si lo hiciste borracho quiere decir que lo pensaste sereno”).– que sigui una aventura (cuidado que a vegades acaben malament)– que sigui directament un amant (complicat… molt complicat) I paral·lelament tenim les conseqüències dels teus actes:– remordiment– trencar la teva relació per aquest error– enamorar-te de la tercera persona (lo pitjor que et pot passar…) i segurament molts d’altres més que esteu pensant. Però el tema és que no ho tenim socialment penat com amb els homes. Comentaris com “pobreta es va equivocar” o “segurament és perquè el seu marit és un cabró” o també, i és el que més em va agradar, “doncs mira una alegria, així li anirà millor a partir d’ara amb la seva parella, ho necessitava”. Si són elles les que enganyen és perquè tenen un motiu, alguna excusa de pes o és que ho “necessitaven”, en canvi no sentirem mai cap tipus d’insult o retret com es faria amb un home “vaia mamón…” etc etc. 

Estadísticament parlant els homes són més infidels que les dones. Fins aquí la estadística és bastant lògica ja que els homes pensem més amb l’entrecuix que amb el cap, és cert. Però és que les dones que ho són, no han pensat amb l’entrecuix també? no són igualment culpables? sí, ho són i fins i tot em fa dubtar de l’estadística, ja que la dona és molt més intel·ligent i discreta i als homes ens agrada fardar, i molt. 

Si us fixeu, i ho haureu vist últimament a la tv, estan proliferant molts anuncis de webs “infidels” estan dirigits clarament a les dones, recordeu l’spot: http://www.youtube.com/watch?v=NzCheYN5AlQ És sensual, crea expectació, està fet en una habitació de princesa, eròtic i gens pornogràfic, vull dir que si estigués dirigit als homes mostrant 2 mamelles ja n’hi hauria prou. 

Aquesta web d’Ashley Madison www.ashleymadison.com o d’altres com Second love www.secondlove.es (per cert, crec que el nom d’aquest últim és molt encertat i fins i tot graciós) tenen un gran número d’usuaris/usuàries. Encara que siguin bastant serioses i oficials mai podràs saber si realment aniràs a una cita amb un home/dona casada… ho haureu de provar, si sou homes disfruteu i no fardeu… i si sou dones doncs gaudiu i calleu…

Tic, tac, tic, tac…

   Sí, ja és definitiu… passo dels 30… “no hay vuelta atrás” (per què hi ha frases que en castellà sempre queden millor? Nota mental: prendre com a tema per a un nou post)… i no, encara no se m’ha despertat el rellotge biològic!

   Quan et planifiques la vida als 14 anys, penses que tot seran flors i violes… que als 21 ja tindràs la carrera acabada i tindràs una feina fantàstica, una persona perfecta al teu costat (sí, sí, de les que comparteix la feina de la casa, et mima un munt i sempre et diu que sí a tot… INNOCENT!) amb la que començar una família. En resum, que et veus prenyada als 25 anys.
    Però… res més allunyat de la realitat!!!! Et plantes amb 31 anys, amb una feina que t’encanta, en la que només fa 4 anys que treballes, ja que, ni de conya vas acabar la carrera als 21 i a sobre t’acaben d’ascendir!! I també tens moooooolts plans de futur, amb la teva parella també, però no saps ben bé per què, no contemplen cap xumet a curt termini, només viatges, més estudis, sortides, tele nova, perdre 10kg, aconseguir fer servir la bossa del gimnàs que encara està al maleter del teu cotxe
   Quin és el problema de tot això? Doncs que ja passes dels 30 i encara no et dones per vençuda, tens súper clar que vols ser mare, però com més s’apropa l’edat límit, més lluny ho veus i menys ganes en tens!!!! ¿¿¿¡¡POR QUÉ??!!! ¿¿¡¡POR QUÉ!!!?? Sóc encara jove i formosa! Estic a la flor de la vida!!!!!! Només tinc tres canes!!! Encara no sóc una MUJER!!! Només una pipiolita desenfadada i “pizpireta” (gran paraula…)… ¡¡¡MENTIRA!!!!!!! ¡¡ESTÁS EN EDAD DE MERECER!!!! NOOOO IT’S UNBELIEVABLE!!! Doncs sí, nena, com diria la teva àvia: “jo a la teva edat ja en tenia dues i crescudetes!” i et trobes a les reunions familiars o de feina amb frases com aquestes:
– “Va nena!! Quan us hi posareu?? Que vull ser àvia!!!!!”
– “¿Y qué? ¿Cuántos hijos tienes?” ¿¿¿Cuántos????? ¿¿¿Te piensas que soy del Opus o qué???
– “Venga va… te voy a tirar un piropo… ¿Cuántos años tienes, 30?? QUÉ!!!!COMO QUE 30!!! PUES CLARO QUE TENGO 30!! ¿¡¡¡¡QUÉ MIERDA DE PIROPO ES ESE!!!!??? ¿APARENTO 45 O QUÉ???? (basat en fets reals… li va passar a una amiga d’una amiga d’una coneguda meva… jejeje)
I la millor de totes i la que et fa venir més “paniquito” a que s’acosti el moment:
– “Però es clar… amb la feina que tens… hauràs de viatjar menys quan et decideixis a tenir criatures… què faràs? Hauràs de canviar de feina, no?” COMORRRLLL??? QUERRR??? PARDON?? No t’he sentit bé!!! Perquè quan la conversa arriba a aquest punt ningú  es gira cap a la parella i li diu que quan tinguem fills haurà de treballar moltes menys hores??
(només viable en el cas de parelles heterosexuals en que la dona sigui la que viatja)
   Així doncs, per evitar aquesta por, he pres una decisió molt important: tornaré a fer els 30 cada any fins que em mori. Aquest any he començat! Vaig bufar els 30 per segon any  consecutiu! 

La teoria del globus individual

 Jo sempre he tingut una teoria, altrament vist com una por inexplicable que a vegades tenim la gent que fa temps que campem al nostre aire: deixaré de ser com sóc quan arribi a estar en parella? Davant d’una pregunta sense resposta aparent, perquè cada parella és un món, la primera reacció que té una servidora és: cames ajudeu-me o “tonto el último”.

És en aquest punt on neix la Teoria del globus individual.
Anem per parts. El  globus és un espai circular que ens envolta i al qual ningú pot entrar així com així. Aquest espai és invisible, però de propietat privada. El seu tamany varia segons l’estat d’ànim d’un mateix (no em sigueu pepes i no penseu malament, no parlem del pito. He dit que era un espai circular).

Cadascú de nosaltres neix amb un globus  individual i és obligació i deure inflar-lo d’experiències i sentiments. Per tant, dins d’aquest globus hi acaben  pul·lulant els nostres sentiments més purs que hem après al llarg de la vida: odi, amor, alegria, tristesa, emoció, desesperació… no hi ha un ordre concret dins del globus, sinó que els sentiments “campan a su aire”.

Quan algú et diu o et fa alguna cosa bonica, el sentiment alegria ve corrents i surt del globus per deixar constància que estàs genial: “Oh sí! Aquí dins del globus estem contents”. A vegades, quan l’altre ve en plan de guerra fem sortir la mala llet del globus, intentant que aquest no rebenti i exploti, perquè de globus només n’hi ha un. Si veiem un apuesto caballero surten l’excitació, el pepisme i la projecció futura.. i així anem fent segons l’acció que toqui.
Fins aquí tot s’entén, i us preguntareu, què té a veure tot això amb el blog fem una birra, les noies de 30 anys i les seves vides diàries? Doncs l’altre dia, parlant amb una amiga va sortir un dels primers temors: que el globus individual estigui en perill quan entra en joc un altre globus, és a dir un Apuesto globus.

Fins ara tot era senzill, un globus, un centre i alguns sentiments. Ara la cosa canvia, perquè apareix un altre centre, un altre globus  i sentiments que no coneixes i que has d’entendre pel bé de l’altre globus (si no l’entens pot resultar difícil). És més, dins de l’altre globus  hi circulen sentiments que s’emocionen amb Leroy Merlin, Broques i circuits elèctrics, però no acabes d’entendre per què no reaccionen davant un Mango, un Zara o una tenda de complementos a 5€. Sí noies, welcome a un mundo nuevo: ha arribat un home al teu globus individual. 

En fi, que el teu globus s’ha d’inflar per a que part de l’altre globus hi pugui entrar. Està bé fer-ho ja que segurament ens han educat per a ser gent gentil. La rebuda a vegades arriba fins a tal punt que hi poses patatetes i olivetes, per al màxim confort del visitant. Dins del Globus estem de FESTA MAJOR. La casa és grande, i si no ho és que NO es noti que ens hem de vendre.
Però la venta ha de tenir un límit, no podem deixar de vista el que era l’essència del nostre globus. Hem de seguir reaccionant als estímuls que, per exemple, ens feien estar de FESTA MAJOR. I aquest estat només depèn d’un mateix. Hem de ser nosaltres mateixos qui fem respectar l’espai vital mínim del nostre globus individual per a que no es desinfli.
En fin, que moltes de les pors que tenim tots quan entrem en una relació de parella estable és acabar sent qui no som, deixar de fer allò que ens agrada o que el nostre globus surti malparat.
Però hi ha un secret que no tenim en conte: el globus mai es trenca per inflar-lo, però deixa d’existir si tu no n’ets el centre. 

Els grups de Whatsapp

   Des de fa bastant temps, tot i que per alguns no tant, la manera de comunicar-nos ha canviat bastant. Abans per parlar amb algú havies de trucar al telèfon d’un lloc, no trucaves a la persona. I això ja feia mandra. A més, havies de trucar a hores raonables i decents, i més si aquella persona no vivia sola. També era molt bàsic memoritzar el número de telèfon de casa, el dels teus amics, etc perquè si ho apuntaves en un paper, quan realment el necessitaves era impossible de trobar. I el més important, quan quedaves amb la colla, o amb algú concret, la cita es preveia amb antelació, i quasi ningú fallava a últim moment, perquè no hi havia temps material per fer la trucada d’excusa.

   Ara no, ara tot és diferent. Per començar tots estem disponibles les 24 hores del dia, comunicats 100% personal i intransferiblement. A més tenim diferents canals, que si mòbil, Whatsapp, Gtalk, Twitter, email, xat de Facebook, etc etc etc i a sobre, els dispositius guarden un munt d’informació que pots recuperar en qualsevol moment. I això està molt bé, no necessites cap paperet per recordar res, el que, personalment, m’és de gran ajuda ja que quan una és experta en memoritzar xorrades i no les coses importants, doncs és el que té…
   En fi… puc dir meravelles de la comunicació 2.0, en sóc una usuària bastant pro, trobo que és de collons, i el més important és que pots comunicar-te amb qui sigui a l’hora que sigui. No obstant, de la mateixa manera, aquest fet també és una arma de doble tall: perquè “qui sigui” també pot intentar comunicar-se amb tu sigui a l’hora que sigui… estiguis al lavabo, a la feina o amb algú, i això toca els nassos.
   Però el pitjor, el pitjor de tot, el pitjor de la vida són els Grups de Whatsapp. Els odio, no puc, en sèrio. És superior a mi. Mira que sóc sociable i m’encanta xerrar (o xatejar) i no tinc res contra el Whatsapp (tot i ser més de Gtalk) però alguns grups de Whatsapp em desesperen, em superen. És horrorós: 100 missatges per minut, l’HTC vinga pitar, i encara que ho silenciïs, el led de notificacions vinga a parpallejar… I les opcions són: silenciar els missatges del grup 1 hora, 4 hores o 8 hores… no es pot silenciar el grup PER SEMPRE sense haver de silenciar els altres grups menys toca-collons??? Per favor! El grup del mal vinga a xerrar, vinga a enviar missatges, tirurín tirurín, i a sobre es creen subgrups dels que parlen entre ells, però pillem tots! I quan, més tard, els preguntes alguna cosa, et diuen: -Però si això ho vam explicar en el grup de Whatsapp! Però, però, però… TU creus que em llegiré 2359 missatges on la meitat diuen “jajajaja” i l’altra meitat realment no van destinats al grup en si? ESTEU FLIPANT!
   I encara hi ha una cosa pitjor que els grups de Whatsapp en si mateixos… que et despertin! Aaaaargggg! Per què? Per què? Qui em coneix sap que m’encanta dormir, ho adoro, i el més important: NO tothom es lleva a les 7 del matí! I no silencio el mòbil a les nits, perquè no, és la meva decisió. Un tirurí no em desperta, dos tampoc, tres no em desperten de manera conscient, però… 50 tirutits seguits, SI! I em foto de molt mala llet, la veritat. Em sulfuro. Després escric un mocarro perquè m’han despertat i acte seguit silencio el mòbil. I després, no puc dormir, quins collons, no puc dormir perquè després em sap greu. Em sap greu haver insultat al grup, i més quan són amigues, amigues de les de veritat, però no ho puc evitar… Ho sento. En aquell moment les mataria. A totes. Amb “ensañamiento y alevosía”. Però elles no canviaran, i jo seguiré emprenyant-me, però què hi farem… com diuen a Twitter… #sonmisamigas