Arxiu de la categoria: Feina

Museu Laboral

En el post d’avui, ens endinsem dins del Museum Laboris, on hi trobem la Fauna i Flora del món laboral. Comencem directament a descriure les espècies principals…

Tota empresa té un tipus de personatge que es va aposentar de tal manera a la seva butaca, que no hi ha manera de treure’l d’allí. Són els coneguts com a TIRANOSAURUS REX, un paio/a madurito/a que no fot brot a no ser que aparegui el jefe i que es mou per la seva visió de “això sempre s’ha fet així”. Segur que ja tens una imatge de qui són els REX de la teva empresa.
De fet, a aquest tipus de personatge se’l descobreix fàcilment, ja que generalment tenen aquella tècnica de bufar tot el dia, com si anessin super estressats (aquesta és la tàctica per no perdre la cadira després de tants anys), però en realitat tu saps que no foten ni l’ou. De fet ho sap TOTHOM.
Jo, en particular, vaig tenir un jefe que a part de ser un REX, s’autoposava medalles amb idees d’altres. Diguessis el que li diguessis ell et deia: “Ja ho sabia” (el paio era de patada voladora). Evidentment sempre sabia les coses un cop ja havien passat: “jo ja ho veia a venir això de la crisi” i un mes abans t’havia donat ordre de gastar-te l’oro i el moro en un projecte “Tira tira, que la casa és gran”. ( “Es de ser inútiles”).
Dins el Museum Laboris també existeixen els TREPAS. Es caracteritzen per ser trepadors, però no de muntanya. Són capaços de derrumbar la teva feina en cinc minuts amb la finalitat que la seva brilli més. Són “indeseables” i de sexe indefinit, però en el meu cas ho he vist més en femella que en mascle. Ho he de reconèixer, tenim la llengua més bífida.
Els BIPOLARS, uns altres a destacar. Són una mica més difícils de detectar a primera vista, ja que acostumen a ser persones encandiladores. Durant les reunions amb la manada són persones amables, col·laboradores i amb un gran esperit d’equip. Però “al Loroo”, són embaucadors per davant, i donadors d’anus per darrere. És qüestió de temps desenmascarar-los.
Els NEOS, que s’ocupen de tota la part informàtica i la seva frase preferida és: “NO, Impossible”. Un dels més capullos que m’he trobat em va definir a mi com a “n” i a la meva jefa com a “n+1”. No sabia si agrair-li per ser jo la constant de referència o engegar-lo a la merda. El tema és que els NEOS, necessitis l’aplicació que necessitis, et diuen “Això no es pot fer” acompanyat d’una explicació tècnica, que a priori, ja saps que no entendràs. Esta clar que no és el perfil dels que treballen a Apple.
I finalment, però no els menys importants: els GIRADORS DE TRUITA PROFESSIONALS. Són aquell tipus de personatges que facis el que facis, t’acaben endossant la feina a tu. Et giren la truita a tot. Que han fet alguna cosa malament? Segur que ha estat un altre. Que t’ha de preparar algun document? segur que no ho poden fer, perquè es veu que hi ha una tercera persona que havia de askjdha skjhfan i llavors akjdf asdasjhf as fd i és clar, no pot fer-ho. Ho entens, no? “Ala, “sigue jugando”.
I fins aquí la classe d’història in Laboris d’avui, on acabarem amb una reflexió del gran mestre Emili Duró “si arribes a una empresa suposadament innovadora i el seu equip d’I+D tenen una mitja de 50 anys, tremola perquè aquesta empresa és de tots menys innovadora”.
“Senyorías, pueden retirarse”.
Anuncis