Jo mai mai…

Fa uns dies, vam anar a fer unes birres amb en @parufito i en @perescalador, i quan érem al cotxe va començar a sonar la cançó aquella del Joan Dausà… La del Jo mai mai. Ja té un temps i tal, però ho va petar bastant i algú me la va gravar en un CD (sí, no tinc bluetooth audio al cotxe, i què passa, eh?! :P) I de tant en tant vas conduint i comença a sonar… I mira… et posa tendre. Aquesta és la conclusió a la que vam arribar tots tres… Que la cançó Jo mai mai inspira tendresa. Et pot agradar més o menys, però provoca tendresa, i molta. Al menys al trio lalalà que ens vam ajuntar aquell dia, i sé del cert que li passa a més gent.

Un cop ja birra en mà, vam estar analitzant la cançó i vam concloure que va triomfar perquè parla de coses amb les que et pots identificar… Qui no ha jugat a aquest joc, eh? Tothom ha fet sopars a casa seva on els col·legues porten el beure, no? Qui no s’ha enxoxat d’un amic/ga en alguna ocasió, oi? I el més important… Qui no té un amic torracollons?!?! Però a part que més o menys t’hi puguis identificar, la clau està en que té un final feliç… tot és com molt normal i pam! passa allò que a tots ens agradaria que passés: la persona de la que estàs penjat resulta que et tira els trastos… És un WIN en tota regla!!! I tot així d’imprevist … Ai, que maco…

Però… en realitat en Joan Dausà no ens explica QUÈ passa després de la “declaració”… Sí, tothom pensa que allò és un final feliç, però alerta!!! Que podrien passar moltes coses! I aquí va ser quan vam començar a elucubrar diferents finals possibles per a la cançó de Jo mai mai. Potser va ser l’efecte de les cerveses, però nosaltres ens vam fer un fart de riure, la veritat, i espero que a vosaltres també us faci gràcia… Us deixo la lletra de la cançó original i després les diferents continuacions de collita pròpia que podria tenir la història… Us animo a que voteu la continuació de la cançó que més us agradi. A la continuació guanyadora, si us sembla, tornarem a proposar continuacions, al més pur estil “tria la teva aventura” i podem, entre tots, construir una història amb un final… diferent🙂


Jo Mai Mai (Joan Dausà i els Tipus d’Interès)

Avui l’Albert arriba a l’hora, em dóna el cava i el poso en fred.
I arriben l’Hèctor i la Clara, porten la nena adormida en el cotxet.
I obro la porta a la Judit, avui véns sola, m’encanta el teu vestit.
I va arribant tota la colla, quan són a taula trec el sopar.
“Un menjar exquisit”, “vull provar aquest vi”, “qui vol cafè?, “hi ha gintònics, també”.
i juguem al joc d’aquelles nits d’estiu, “no parleu tant fort que la nena dorm”.

I l’Hèctor diu:
“jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit”
i afegeix:
“jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit”,
tothom em mira i ningú beu.

I aquell dard emmetzinat se m’ha clavat al cor i ho reconec i faig un glop.

I veig que tots riuen de cop, però la Judit aixeca el got, em mira i diu:
“jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat”,
“jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat”.

I jo em congelo i ella beu.


Continuació:

1) Tots callen i només sento el bategar del meu cor. Aquell silenci es trenca quan la Martina comença a plorar. La Clara s’aixeca per veure què li passa. L’Héctor diu que potser haurien d’anar passant, que és molt tard. L’Albert també s’aixeca: nois, demà treballo… Tots van marxant i els acompanyo a la porta. Torno al menjador i ella m’espera dreta davant de la taula, mirant-me i sense dir res. M’hi acosto. Ens abracem. Ho deies de veritat, Joan? Sí, i… tu? Es separa lentament, m’agafa la cara i em fa el petó més tendre que m’han fet mai. M’assalten dubtes… I… el Carles? Ens vam separar fa tres mesos. Estàs bé? M’abraça fort. Ara sí.

2) Se senten rialles contingudes. La Judit també comença a riure i es tapa la cara fent que no amb el cap. Tothom mira cap a l’Albert… Acaba de fer un glop.

3) Seguim jugant com si no hagués passat res. L’Albert continua ràpidament amb un “jo mai mai m’he fet pipí a sobre”. Ell, la Judit i l’Héctor beuen. Clara, et toca a tu: “ummmh… jo mai mai he fet un trio” Rialles. L’Albert beu i pica l’ullet. Se me’n va l’olla i pregunto: “jo mai mai he sigut infidel a la meva parella” i la Clara beu. I l’Héctor salta “jo mai mai he tingut un fill d’un altre que no fos la meva parella”. Ara la Clara es queda blanca, beu i diu: T’ho puc explicar, Héctor.

4) Quan tots marxen li demano a la Judit que es quedi. Ella diu que té pressa, que el Carles l’espera a casa. Llavors allò que has dit mentre jugàvem què vol dir? Mira, Joan… Fa uns anys sí que ho vaig pensar, quan jo estava sola i tu sorties amb la Marta. Però ho segueixes pensant? No ho sé, potser sí, a vegades. No ets feliç, llavors, amb el Carles? Ummmh… No. I per què no el deixes? Perquè no puc. Però, per què? Jo… Joan, el Carles està malalt, no li puc fer això.

5) Tothom riu de nou. Comentaris del tipus, deixem-los sols, va, marxem ja. La situació és molt incòmode, mai havia passat tanta vergonya. Els acompanyo a la porta i tots marxen. Torno al menjador i la Judit no hi és. Recorro el passadís, la porta del lavabo està oberta, aquí tampoc no hi és. Obro la porta de l’habitació, està fosca i trepitjo alguna cosa. És el vestit de la Judit. Encenc el llum. Ella està despullada estirada sobre el meu llit. S’incorpora i em fa un gest perquè m’hi acosti. Estic trempat com mai. M’agafa per la camisa i m’arrossega cap a ella. Sense dir res em descorda els botons  i m’acaricia el pit amb les dues mans. M’agafa fort per la cintura i em passa la llengua pel coll. Em desfaig. El sexe és brutal, salvatge. No em deixa parlar. Cada cop que intento obrir la boca em fa callar, tapant-me la boca, fent-me un petó. Acabem i estic rebentat, m’ha deixat fos. Ens estirem al llit, un al costat de l’altre.  No m’ho puc creure. Tinc moltes preguntes. Judit… Shhht! Judit… No, Joan, si us plau. Però… Ella s’aixeca i comença a vestir-se. Judit.. Calla, Joan! Si us plau! Això que ha passat no ha passat i no es repetirà, d’acord? Què? Però… però… si has sigut tu la que… Ja ho sé, ja ho sé, però és que no puc… Estic casada, joder! I encara que el Carles sigui impotent i jo vagi més calenta que una gata maula, no puc anar-me follant als meus amics. I allò que has dit quan jugàvem? Ufff, hosti, no ho sé, t’he vist tant vulnerable, tant.. no sé… que no ho he pogut evitar. Només em vols pel sexe doncs? Sí… Ho sento, no ho he pogut evitar… S’ajup i agafa la seva bossa. Te’n vas? Sí T’acompanyo a la porta? Com vulguis. Em poso uns calçotets i sortim de l’habitació. Li obro la porta i ella surt al replà. Joan… Digues. Podem repetir algun altre dia? 

 

9 pensaments sobre “Jo mai mai…

  1. David Wayner

    Sens cap mena de dubte escullo el final numero 3. Sobretot si a més tenim una càmera que grava la cara que se'ls queda a tots plegats!
    Emperò la numero cinc és la més plausible després de que els colegues et torturin prou rato i s'hagin fotut el gin-tonic a gust.
    Jo mai mai canviaria del g'vine a Seagram's!😀

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s