Relat d’una nit d’estiu

Tenia moltes ganes d’escriure aquest post fa molt de temps, ho he intentat varies vegades però sempre m’ha costat moltíssim. I això que és una historia que dec haver explicat (i sentit explicar-la) com cent vegades… En aquest cas, no es tracta d’una  mala passada amb un tint o una dissertació sobre una teoria que se m’ha acudit en algun moment… És la història d’un estiu, d’una nit d’estiu, per ser més exactes, que va ocórrer fa just un any… I no oblidaré mai. MAI.


Agost del 2011. En @llauraor, en @dafykk, l’@aguatxi, l’@emidroid, l’@elisabetalmirall i una servidora, @capitanamorgan, vam llogar un veler a Croàcia per una setmana. Un Bavaria 42 Match que es deia New York. Vam sortir del port de Biograd i vam enfilar cap al nord, vorejant la costa i passant per diferents illes. Els paisatges eren increïbles, brutals, el contrast del blau del mar i la verdor i la pedra de la costa. Preciós. Un temps genial, sol, un vent que permetia una navegació idíl·lica, mar plana. Què més voleu que us digui… El puto paradís.

Al cap de tres dies navegant vam arribar a l’illa de Pag i vam fondejar a la badia de Zrće. Aquella nit la mar estava planíssima, una passada, allò era glòria! De fet s’hi estava tant bé que allà a mitjanit ens vam tirar a l’aigua en pilotes i tot. Ho dic perquè jo ni boja em foto al mar en plena nit sense veure ni torta (en aquella època era més miop que un talp), però us juro que allò era el puto paradís. Després del bany vam preparar uns roms amb cola i cap als camarots a dormir, que la nit anterior no havíem pogut dormir gens per culpa dels mosquits, que ens van crivellar i vam estar tota la nit desperts rascant-nos com goril·les. Per fi podríem dormir, en aquell marc inigualable, mmmm! I aquí va començar tot…

Mentre estàvem adormint-nos, vam començar a sentir un clinc-clinc-clinc, segurament  d’un cap que no deuria estar ben tensat. Vaig llevar-me i vaig trobar-me al @llauraor que també s’ho estava mirant. S’havia aixecat una mica de vent, i tot i que els caps estaven ben tensats picaven contra el màstil i feien soroll… Vingaaaa… una altra nit sense dormir, vaig pensar… Una pels mosquits del mal i aquesta pel vent… Quina merda, cony! Tot i que el vent no era massa fort, havia anat augmentant en molt poc temps, així que en @llauraor es va quedar fent guàrdia a fora per controlar que tot estigués bé. Jo vaig tornar al meu camarot per intentar dormir una estona i rellevar-lo en cas que la cosa seguís. No vaig durar ni 10 minuts al llit. Quin escàndol! Vaig tornar a sortir del camarot, i vaig pujar les escales que donaven a fora la banyera on hi havia el timó. Quin puto vent!! Bestial! Recordo la cara del @llauraor… de quina puta merda, això està empitjorant… Vaig baixar de nou a dins i vaig buscar un neoprè i unes bambes perquè començava a fer fred, a part que plovisquejava. N’@aguatxi i en @dafykk també s’havien llevat. Els Caris (els hi diem Caris perquè es  diuen “cari” entre ells, hehe) encara eren al seu camarot, al de proa, el camarot nupcial, però no dormien, els sentia parlar. Cal dir que els Caris venien de lluna de mel amb nosaltres, ja que s’havien casat dues setmanes abans. De fet, van desviar una mica la seva ruta llunamelística per navegar per Croàcia tots plegats. Moooolt jefes!

Allò no parava, tu… vent, vent i vent… 5, 10, 15, 20, 25, 30, 35 nusos… la mar ja estava picada, no feia onades, feia com borbolls,  i el veler es movia que no vegis… En qüestió de mitja hora s’havia liat un percal que pá qué… I allà estàvem, la segona nit consecutiva sense dormir… En aquell moment només teníem com ràbia: Hòstia! No pot ser! Si el temps estava de puta mare fa res i ara… A la ràdio no deien res, i els que deien alguna cosa ho deien en hrvatski, i bé, el croat no és un idioma que dominéssim que diguem… I de cop… Frufrufrufrufrufru! Què és això? Què passa!? Joder, la gènova! S’ha desplegat sola! Vam intentar tornar a enrotllar-la, però no vam poder tibant de l’escota… Ni per babord ni per estribord, el vent tenia més força que tots nosaltres tibant…  Jodeeeeer… que rebentarà la vela i ens cardaran una clavada els del lloguer que no aixecarem cap! Hòstia-puta-jaaaaaaa

No estic molt segura, però diria que en aquest moment ja plovia, o si més no ens mullàvem amb l’aigua del mar que ens esquitxava. No ho sé. Potser eren les dues coses. Feia fred. Vent i humitat. Negre nit.  I el veler de cantó a cantó i la gènova desplegada i fuetejant fort… Quina merda… joderrrrr què més ens pot pass…. CLONCCCCC!!! Hosti, què és aquest soroll? Puta, no es veu res!!! És a la proa un altre cop! Però què passa?! Era impossible arribar-hi sense anar lligat i no caure a mar. Ràpidament en @llauraor es va posar un arnés i va anar cap a la proa, d’on provenia el soroll. Clonc clonc clonc!!! Merdaaaa! La cadena de l’ancla havia sortit de la guia i estava donant cops al casc!!! Puta, si va fotent-li canya es carregarà es casc, i com faci un forat… Ufffff! Quin mal rotllo! Vam decidir engegar el motor del veler per intentar “caçar” la cadena de nou i posar-la a la guia. Manualment no es podia, tenia massa tensió… En @llauraor, que és qui estava lligat a la proa, veia el que passava amb la cadena de l’ancla, cridava per dir-nos si havíem d’anar a babord o estribord per intentar insertar la cadena de nou a la guia aprofitant el moviment vertical de les onades… Un pla perfecte… però tenia un petit problema… No sentíem el que deia!!!  Feia molt soroll tot… la vela desplegada i fuetejant, el vent, el motor, el mar… Absolutament tot feia soroll i no sentíem les seves ordres des de la popa, on hi ha el timó i des d’on pots governar el veler… Llavors vam fer una cadena humana per passar-nos les ordres… En @llauraor a fora la proa lligat, l’@emidroid al camarot de proa amb la finestra superior oberta, l’@elisabetalmirall al menjador, jo a mitja escala que dóna a fora, l’@aguatxi a la banyera i en @dafykk al timó. Distància total 13 metres, amb 6 persones en línia i no ens sentíem!!!  A babooooorrrd!!! A baboooord!!! A baboooord!!! A baboooord!! A baboooord!!! I el @dafykk girant el timó a babor… i la puta cadena de l’ancla que no entrava a la guia… No, no!! Ara a  estribooooord! A estribooooord!!! A estriboooord!!! A estriboooord!!! A estriboooord, @dafykk!!! Vaaaa, que quasi ho tenim!!! Va, joderrrr, que poc ha faltat!!!!

I en tota la fressa de babords i estribords, cridant, quedant-nos sense veu, la nit seguia negra, el vent bufant cada cop més, el fred calant-se als ossos, el mar borbotejant i  el veler bellugant-se de banda a banda… Em costava sentir la veu de l’@elisabetalmirall des de les escales, ja que tenia mig cos a fora i hi havia moltíssim soroll… I a l’aguatxi, que era a fora, just a un metre i mig meu també li costava sentir-me… Però el que sí vam sentir tots, de sobte, va ser un grinyol espantós… Metàl·lic, estrident, estrany… I en una dècima de segon el soroll de fons va parar… Tots vam callar… nus a la gola, a l’estómac, als intestins… Només aquell grinyol… un grinyol que va transformar-se en un soroll estrepitós i ràpid, CRASHHHHHH! Vaig mirar cap a dalt i de sobte tot es va tenyir de blanc… S’ha arrencat el màstil!!!! La putaaaaaa!!!! Hòstia putaaaaaa!!! S’ha partit el màstil i ens ha caigut a sobre!!!! Déu meu!!!! Jo tenia la botavara just a uns centímetres del meu cap, i tot cobert per la vela major que s’havia desplegat… Cables, ferros, caps per tot arreu! Què ha passat??? Què ha passat!!! El @llauraor, l’@aguatxi i el @dafykk són fora i ha caigut el màstil!!!

Nervis, desesperació, PÀNIC.
Continuarà…

3 pensaments sobre “Relat d’una nit d’estiu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s