Arxius mensuals: Març de 2012

Bendita luz…

Suposo que a tots us ha passat alguna vegada… però colló! quina putada quan marxa la llum de casa!

Sembla mentida, però quan marxa la llum te n’adones que tot, tot, tot, el que necessites en aquell moment, necessita corrent!

L’altre dia em vaig quedar sense llum, el primer que fas, com una burra, és anar cap a la caixa dels fusibles, com que no hi veus bé, què fas? encens el llum per poder veure el quadre… GILIPOLLES! no tens llum, per què intentes encendre’l per veure-hi?! doncs sí, a mi m’ha passat, no sé vosaltres…

Molt bé, quan ja has aconseguit poder accedir al quadre, vas pujant les pestanyetes cap amunt i, que voleu que us digui…a mi em fa por… puges “el general” i de cop i volta fot un pet i salta tot…pum! doncs jo que no sóc del gremi…m’espanto.

Vale, quan ja has acceptat que ha de venir algú a arreglar el tema, doncs has d’esperar, i mentre esperes, doncs algo has de fer… doncs vas buscant la manera d’entretenir-te i, definitivament te n’adones que a vegades podem ser una mica burros i bàsics… us posaré uns exemples…

Em vaig a fer un cafetó i un piti… NO! no tinc llum, no puc encendre la Nespresso i, com que la cafetera de tota la vida, no la feia servir, doncs la vaig tirar, total “pa qué” doncs ja no hi ha café…

Miraré el correu, el facebook…algo per passar l’estona, doncs NO! no tinc llum i no puc encendre l’ordinador i, el portàtil? tampoc, perque no sé perque la bateria s’ha descarregat (fa com 1 any que la bateria no funciona però bueno…com que no el moc de lloc, perquè comprar una bateria?)

Doncs aprofitaré i em dutxaré… (això ja és el remate…) pleno mes de Febrer, (onada Siberiana que ens va donar una mica pel culín…) engego el calefactor per anar calentant el labavo, doncs NO! no hi ha llum! bueno, sense calefactor… em trec el pijama, entro a la dutxa engego l’aigua… xorro sobre el cap i…evidentment l’aigua gelada… i ja és quan penses…realment sóc gilipolles…no hi ha llum, que NO HI HA LLUM! El calentador de l’aigua no funciona!!!

Doncs imagineu el panorama…tremolant…amb el cap mullat…ara què faig? m’acabo de dutxar?…surto de la dutxa? em rento a trossos (com dirien els meus pacients… “me lavo como los gatillos”) amb l’aigua gelada…pell de gallina…buff un drama…

Doncs res espero que aquest post us serveixi, perquè jo vaig fer una mica el burro fins que la meva ment no va assimilar que no tenia llum. Si marxa la llum feu el favor de no fer res, aviseu algú que us ho solucioni i espereu… això si…sempre fent una birra…

Anuncis

Museu Laboral

En el post d’avui, ens endinsem dins del Museum Laboris, on hi trobem la Fauna i Flora del món laboral. Comencem directament a descriure les espècies principals…

Tota empresa té un tipus de personatge que es va aposentar de tal manera a la seva butaca, que no hi ha manera de treure’l d’allí. Són els coneguts com a TIRANOSAURUS REX, un paio/a madurito/a que no fot brot a no ser que aparegui el jefe i que es mou per la seva visió de “això sempre s’ha fet així”. Segur que ja tens una imatge de qui són els REX de la teva empresa.
De fet, a aquest tipus de personatge se’l descobreix fàcilment, ja que generalment tenen aquella tècnica de bufar tot el dia, com si anessin super estressats (aquesta és la tàctica per no perdre la cadira després de tants anys), però en realitat tu saps que no foten ni l’ou. De fet ho sap TOTHOM.
Jo, en particular, vaig tenir un jefe que a part de ser un REX, s’autoposava medalles amb idees d’altres. Diguessis el que li diguessis ell et deia: “Ja ho sabia” (el paio era de patada voladora). Evidentment sempre sabia les coses un cop ja havien passat: “jo ja ho veia a venir això de la crisi” i un mes abans t’havia donat ordre de gastar-te l’oro i el moro en un projecte “Tira tira, que la casa és gran”. ( “Es de ser inútiles”).
Dins el Museum Laboris també existeixen els TREPAS. Es caracteritzen per ser trepadors, però no de muntanya. Són capaços de derrumbar la teva feina en cinc minuts amb la finalitat que la seva brilli més. Són “indeseables” i de sexe indefinit, però en el meu cas ho he vist més en femella que en mascle. Ho he de reconèixer, tenim la llengua més bífida.
Els BIPOLARS, uns altres a destacar. Són una mica més difícils de detectar a primera vista, ja que acostumen a ser persones encandiladores. Durant les reunions amb la manada són persones amables, col·laboradores i amb un gran esperit d’equip. Però “al Loroo”, són embaucadors per davant, i donadors d’anus per darrere. És qüestió de temps desenmascarar-los.
Els NEOS, que s’ocupen de tota la part informàtica i la seva frase preferida és: “NO, Impossible”. Un dels més capullos que m’he trobat em va definir a mi com a “n” i a la meva jefa com a “n+1”. No sabia si agrair-li per ser jo la constant de referència o engegar-lo a la merda. El tema és que els NEOS, necessitis l’aplicació que necessitis, et diuen “Això no es pot fer” acompanyat d’una explicació tècnica, que a priori, ja saps que no entendràs. Esta clar que no és el perfil dels que treballen a Apple.
I finalment, però no els menys importants: els GIRADORS DE TRUITA PROFESSIONALS. Són aquell tipus de personatges que facis el que facis, t’acaben endossant la feina a tu. Et giren la truita a tot. Que han fet alguna cosa malament? Segur que ha estat un altre. Que t’ha de preparar algun document? segur que no ho poden fer, perquè es veu que hi ha una tercera persona que havia de askjdha skjhfan i llavors akjdf asdasjhf as fd i és clar, no pot fer-ho. Ho entens, no? “Ala, “sigue jugando”.
I fins aquí la classe d’història in Laboris d’avui, on acabarem amb una reflexió del gran mestre Emili Duró “si arribes a una empresa suposadament innovadora i el seu equip d’I+D tenen una mitja de 50 anys, tremola perquè aquesta empresa és de tots menys innovadora”.
“Senyorías, pueden retirarse”.

Punts de vista

L’altre dia, tot “conversant” via Twitter amb el nostre estimat Home Ocell, em vaig adonar que una simple frase pot tenir un significat molt diferent per dues persones. Inclús si la frase és curta, concisa i en anglès, un idioma bastant senzill si el comparem amb altres llengües amb més floritures com el català.

Ja sé que el timeline que podeu veure aquí sota no té més… a part que era un dimecres de matinada 😛 El curiós del cas, no obstant, és que mentre l’Home Ocell anava tuitejant jo li responia amb el primer que em venia al cap al llegir la seva frase, i, al final, em vaig adonar que realment teniem punts de vista molt diferents davant d’actes molt definits. Això bàsicament és una parida, però m’ha fet pensar en la interpretació dels famosíssims senyals. Sí… uuuh… els senyals… Allò que un o una detecta, interpreta a la seva manera i extreu una conclusió. I quan les coses van maldades diu… – No ho entenc, si m’havia fet senyals!!! Doncs senyores i senyors… equiliquà… Homes i dones interpretem els senyals de diferent manera… i si no… per mostra un botó.

Amb quina versió us identifiqueu més? Digueu la vostra!