Hipocondria

Avui, que tinc un mal de cap de collons, he recordat una vella teoria que vaig descobrir fa temps. No està contrastada i tampoc voldria generalitzar, però crec que és ben certa, al menys en molts casos que he viscut de prop. Molts homes tenen hipocondria, eh que sí? Suposo que els deu fer mandra por anar al metge, però nois… si realment esteu preocupats, si realment creieu que allò que us passa us pot dur directament a la tomba… Aneu-hi (al metge, no a la tomba eh?) Perquè això s’ha convertit en el conte de “que viene el lobo” i arriba un moment en que ja no us podem creure… Una cosa és demanar-nos consell en temes de salut, que, personalment, ho agraeixo molt i m’agrada que confieu en mi, però l’altra és atabalar-nos quan penseu que una xorrada us matarà i tampoc feu res per estar-ne segurs.

No sé si és pel fet de sempre he treballat en el món hospitalari i m’he dedicat sempre a malalties greus, etc però el cas és que moltes amistats (sobretot masculines) sempre em pregunten, així por lo bajini… – Capitana… es que fa dies que tinc la panxa com regirada… no sé què em passa… serà algo xungo? – Doncs no en tinc ni idea!!! Jo que sé, siguem lògics! A veure… si has estat menjant guarrades tota la setmana… què vols que et passi? O una altra… – Capitana, és que guaita què tinc aquí… aquesta granissada no serà… lupus??? (Uffffff… que patirem…) Quant mal ha fet House, per favor…
Però el pitjor són els nòvios. Tenir un nòvio hipocondríac és una tortura… i més si es pensa que per ser bioquímica ets una espècie de succedani de metge o alguna cosa per l’estil… però en fi, conec noies que no tenen res a veure amb el món bio-mèdic i tenen nòvios hipocondríacs que actuen de la mateixa manera… – Aish, es que fa dies que em fa mal el genoll… a veure si m’he esquinçat un lligament… O algo pitjor… a veure si m’hauran d’operar… uf uf uf -> A veure, noi… fa dos dies et vas fotre un meco al genoll amb la pota de la taula i el tens morat… no t’has donat mai cap altre cop per valorar si és simplement un cop o no???  -Ui tinc mal de cap fa dos dies… (amb cara d’acolloniment)… no serà un tumor, no? – Però que dius animal! Estàs refredat, passes de prendre’t Couldina, Frenadol, Ilvico o paracetamols varis, doncs què vols… Les símptomes van fent… Up to you, man. És el que hi ha. 
I també existeix l’hipocondríac solidari… us posaré un exemple (cas real) perquè m’entengueu: Fa uns anys estava al sofà amb una mica de mal de panxa de regla… El meu xicot de llavors era al meu costat i em va preguntar si em trobava bé. Jo li vaig dir que tenia una mica de mal de panx… – AH OH UI jo també! Deu ser alguna cosa que hem menjat!!! Oi oi?? No vaig tenir temps d’acabar la frase per dir-li que era de la regla i que evidentment a ell NO li podia fer mal que ja el tenia recargolat de “dolor” i suplicant-me què es podia prendre… Digueu-me maquiavèl·lica, però no era la primera vegada que ho feia i em va fer ràbia. I a més, així tindria proves que estava mentint: Li vaig donar una pastilla de placebo. Sí, glucosa i excipients en forma de comprimit… sense cap principi actiu que podés fer algun efecte… I senyores i senyors… Al cap de 10 minuts “ja es trobava bé”… 
El més curiós, però, amb el que he flipat més sobre aquest tema, és amb les consultes que molta gent em feia quan s’assabentaven que estava fent la tesi sobre sida… Imagineu-vos el percal… penya que potser no coneixies massa t’explicaven les seves pràctiques sexuals amb tot luxe de detall perquè jo els digués el % de possibilitats que tenien d’haver-se contagiat… I jo que sé!!! No vull saber què fas quan t’enrotlles amb una tia! I què vol dir això que tenia cara de sana?? Fes-te una analítica i deixa de fer el capullo, animal!
En fi, que els homes, així en general, són com menys soferts en temes de mals, s’espanten més i busquen respostes en nosaltres, que potser no som les més adequades, però al menys demostren certa confiança per aquells temes que els preocupen quan no tenen ¿valor? per anar a un especialista. Suposo que busquen aquell consol femení, aquell consol de mare, que diu… Això no és res, no et preocupis, demà estaràs millor… I si ho diu una dona… deu ser cert😉
PD: post escrit mentre mantenia una conversa-diagnòstic via Gtalk amb un amic preocupat pels seus mals… Parufito: no és res… només estàs passant una mala temporada i els mals rotllos somatitzen…  Ya tu sabeh (consell feat. Pitbull)

2 pensaments sobre “Hipocondria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s