Aquelles petites indisposicions…

Llegint el post de la Capitana sobre “caga el rei, caga el papa” m’ha fet pensar en un tema força relacionat que volia compartir:

Aquelles petites indisposicions que tots tenim i que vénen en el moment menys esperat. Sí, em refereixo al conegut apretón o finament dit “corre corre que me sale cola”. Senyors, a qui no li hagi vingut un apretón quan menys toca, que llanci la primera pedra.
Un dels pitjors moments que et sol passar quan estàs apunt de convertir-te en Son Goku (ésser humà amb cua) és òbviament quedar-te sense paper i estar en un WC aliè. Pitjor és quan aquest WC no solament és aliè, sinó que resulta ser el de casa d’un apuesto caballero al que estàs intentant embaucar. Està clar que has de buscar una solució, en la qual no es contempla “ni por asomo”, reconèixer que aquella tifa ha sortit de tu. Abans millor donar una resposta absurda com …”uish, aquí algú ha cagat eh?”   #RESPUESTASABSURDAS  
L’altra tàctica, més realista però igual de falsa, és fer veure que et trobes malament. És el que es coneix com “Vamos a intentar dar pena y no asco”.
Una altra situació, digna de menció, és originaria en un amic, d’un amic, d’un amic…. El pobre estava al cotxe amb la seva “novieta” i l’apretón el va cridar entrant a la seva ciutat/poble. Grans casualitats de la vida, que l’únic lloc on va poder reposar va ser davant la casa del senyor…Sí. Si tots ens hem cagat en l’església algun cop, que sapigueu que ell ho va materialitzar en representació de tots.
Un complement del tema sòlid és el món de les ventositats. Un pet és graciós quan surt d’un nadó, però es veu que quan passes de certa edat (que encara no sé on és el llindar) deixa de ser graciós per convertir-se en un acte força desagradable. I si a sobre ets gran i fèmina ja ni us ho explico… Es veu que les grans estrelles, com la duquesa de Alba no es tiren pets. Uish, no aquesta sí que se’n tira  #creatuimagenmental
Un fet basat en hechos reales va ser un dels meus primers “novietes”. Imagineu la situació…Segona cita. Momento romántico i explicant una confidència. Era un moment tendre tendre, i de cop: BRUUUUP. Un pet com una catedral va sortir a propulsió del seu trasero. La meva cara es va quedar pàl·lida i ell amb els ulls com a taronges va deixar anar un sincer: ¡TOMA!
Però el que s’endú la palma, el TOP DELS MEGATOPS dins el món indisposició és la història següent (fet real, i per sort no és meu). Una amiga, d’una amiga, d’una amiga… va tenir un rollete una nit. Fins aquí podria ser la història d’una pepa qualsevol. Tot genial i meravellós. Es lleven pel matí i ell se’n va al curro, amb l’amabilitat de dir-li…si vols queda’t 5 minuts més i quan marxis tanques la porta. Que mono. La tia es lleva i li agafa l’apretón de madre señor hermoso, però com que està sola doncs no passa res. Ella, tota happy flower deixa anar tota la retenció (per la cara que feia al explicar-ho dedueixo que era un furulo descomunal) i al acabar succeeix lo peor de lo peor: La cadena no va. Està clar que hi ha mil solucions a aquesta situació (galleda d’aigua…per exemple) però el pànic va ser tal que les neurones no li funcionaven. Va contemplar posar-ho en una bossa com a millor opció. #NO #ESONOSEHASE
No us descriuré com ho va fer, però el tema està en que la paia, amb els nervis i la incomoditat va voler pirar tant ràpid d’allà que la molt mongui s’hi va deixar la bosseta sorpresa. No em  vull imaginar què va pensar l’apuesto caballero de tal regal… Òbviament no es va saber res més d’ell. Jo si hagués estat ella hagués contemplat la opció d’un sicari.  

5 pensaments sobre “Aquelles petites indisposicions…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s