Els malotes

He estat pensant com començar aquest post, que feia tant temps que volia escriure, i finalment he decidit tirar pel dret i no enrotllat-me… Què son els malotes?? Doncs senzillament… Són el tipus de tio que ens agrada (i que no ens convé, per suposat).

El malote és aquell “home” que se’l veu echao pa alante, guapot (no un tio bo, no, però te alguna cosa, té morbo, tant física com intelectuament) que ens fa ballar el cap, un mascle que dóna la sensació que et salvarà d’algun perill o algo (ja em diràs tu…) i com no, un perla (léase faldiller, pichabrava, ja m’enteneu…) Tot de cara a la galeria és com de protagonista de pel·lícula, tipus James Dean, però malauradament, com ja podem intuir, hi ha gato ensserrao... Els malotes de la vida real no són com els del cinema. No hi ha happy end.

Per mi els malotes són morenos, però suposo que això va a gustos, i el més característic… Fan cara de dolents. Ai sí, sabeu de que parlo, no? Cara de dolents, de chico malo… de malote, en fi… d’aquí l’expressió… Per exemple en Clive Owen seria un clar exemplar de malote, i no diguem… Jon Kortajarena :)__ (Ok, aquest últim està molt bo, però sempre té una pinta de malote que flipes). Aquelles mirades que t’atravessen i que és impossible que siguin d’un angelet, faccions marcades, una mica de xuleria potser, i cert egoísme que no se sap perquè, captiva. Són paios interessants, misteriosos, inclús una mica turmentats. I quan un malote et fa caure a la seva xarxa, per molt que tu no vulguis, ja estàs llesta… No pots deixar de pensar en sexe salvatge, aventures i històries vàries tots dos plegats, perquè si alguna cosa tenen els malotes és que et fan fantasiejar mil. I per que? Perquè com que són homes amb aquell cert misteri, els adjudiquem certes qualitats que no tenen (però que ens agradaria que tinguessin) i això, senyores meves, és un error… Cras error.

Els malotes ens criden l’atenció i sense saber com, ens ensarronen, ens enreden, ens entabanen, com a unes ximpletes. Bé, la realitat és que ens deixem entabanar… perquè, és clar… oh! si el malote s’ha fixat en nosaltres per alguna cosa serà i tot i que les nostres intencions siguin simplement passar una bona estona amb ell (sense més història perquè ja sabem de quin peu calça), acabem fantasiejant que podria quedar-se amb nosaltres. El malote dóna peu a pensar que vol alguna cosa més, i això és fatal. Fatal perquè nosaltres ho prevèiem com algo passatger, un divertimento, donades les característiques perlístiques del susdit, i al final ens lien, ens lien, ens liem i acabem volent més… Altra vegada: cras error.

I per què tenen aquest poder de fer-nos canviar d’idea? Per què volem algo més amb un malote, quan ja des del principi sabem com és, al que ens exposem, al que ho passarem malament si hi posem falses expectatives? Noies… Tinc la resposta. Sí, trist però cert. Per un cop, tinc la resposta… i la tinc perquè malauradament m’he topat amb més d’un malote, i les meves amigues també… I he arribat a aquesta conclusió: Volem un malote al nostre costat perquè ens creiem capaces de fer-lo canviar… Bé, exactament no és ben bé això… És més aviat que volem al malote perquè creiem que al nostre costat canviarà… Aha!!! Equiliqua! Som tant pèssimes que, interiorment, pensem que aquell perla deixarà enrere totes les seves històries per nosaltres, perquè nosaltres oh! es clar! som tant maques, tant simpàtiques, tant de tot, i ho hem passat tant malament anteriorment, que ens mereixem que un fera com ell perdi el cul per nosaltres, serà la nostra recompensa a tota la merda que hem hagut de passar. A més, en molts casos, això també ve potenciat pel fet que com que li hem fet de psicòlogues (molt característic també) han de caure rendits. Perquè, clar, pobret, només havia conegut noies malvades, lagartones, fins que vam aparèixer nosaltres, que li hem solucionat, o al menys, ajudat, a arreglar allò que el tormentava (sí, perquè els malotes sempre estan ratllats per alguna cosa… la feina, una ex malparida, una família desestructurada, etc) i fnalment el malote ha vist la llum.. Doncs no. És un malote. I els malotes, malotes són.

I que ideal seria estar amb un malote de portes enfora i que en realitat fos un xaiet que li caigués la baba per nosaltres, oi? L’enveja del barri, tu… Doncs, no, nenes, no! Ho diré un altre cop… Cras error! No es pot aspirar desitjar fantasiejar que a un malote li caigui la baba per tu… perquè un malote és un malote… I els malotes no tenen babes. Els malotes tenen un polvo (o uns quants)… I PROU!

Post dedicat a la Mariana, per descobrir-me la paraula malote, ja fa uns quants anys, i que tant bé m’ha anat per posar una etiqueta a aquest concepte.

8 pensaments sobre “Els malotes

  1. Home Ocell

    Magna cum laude per la Capi. Expectatives unilaterals i creure que el/la pots fer canviar, son 2 dels 3 epic fails a evitar per gaudir entre dos més temps. Ben vist, MALOTA.

    Respon
  2. Pepa

    Haig de dir, que els malotes no sempre estan boníssims…pq a vegades perdem el cul per cada un…q no ho acabes de entendre però..zasca! t'enrreda de mala manera…
    Als malotes no se'ls pot fer canviar…pq sino ja no tenen gràcia…que seria un malote sense aquell morbillo i “echao palante??”
    Haig de dir que a vegades canvien…pq fà uns 12 anys jo tenia el meu malote particular (el que totes hem tingut algún cop a la vida…q et treuen de polleguera pq no et fan el cas que voldries…aggrrggr…cops de cap a la paret!!!) doncs l'he retrobat…i, resulta que ara em casaré amb ell… mai se sap com anirà la cosa…

    Respon
  3. Capitana Morgan

    Cert, ben cert, Pepa! Ets la excepció que confirma la regla, que diuen… Si és ben cert, però, que els malotes també deuen tenir cicles a la vida, i més si coneixen a algú taaaaaaant inigualable com tu (aish, quant amor, per favor)Muà my lady!

    Respon
  4. Home Ocell

    aah! la gent no es posa d'acord en el 3er. Es debat entre:

    – que tot és molt bonic, fins que ho aconsegueixes?
    – no confiis en un home amb colzes ben hidratats?
    – revisar-li el mòbil?
    – creure que la carn no és dèbil?
    – veure Telecinco?
    – que al llit ell/ella tingui els peus més freds que tu?

    penso que el 3er va a mida de cada un😉

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s