Canvi de look

L’altre dia, fent una birra amb uns amics vaig recordar-me d’una anècdota que em va passar fa uns quants anys. Bé, en realitat, en el seu moment, va ser una tragèdia devastadora, però amb el transcurs del temps finalment s’ha convertit en una anècdota més a la meva “curiosa” vida, i que sol divertir bastant a l’interlocutor de torn. I com que ara, des de fa un temps, ja no em suposa que em caigui la cara de vergonya cada cop que algú m’ho recorda, doncs us l’explicaré en aquest post, perquè ja que hi som, al menys riem plegats. Comencem…

Com deia, tot va ocórrer fa uns anys, quan vam deixar-ho amb la meva parella de tota la vida. El malestar, la depressió i el cataclisme que això genera és digne de tractar-ho a part, així que ara ens ho estalviarem, ok? Que avui el tema és per riure, i no plorar qual magdalenes… Bé, arrel de la ruptura, a mi em va donar per fer un canvi de look… Hi ha gent que li dóna per comprar-se roba nova, fer un viatge, o inflar-se de donuts de xocolata (i/o gintonics) fins a rebentar. Doncs, a mi em va donar per fer un canvi més… radical… I vaja si va ser radical… Vaig decidir ser morena. Dit així no sembla tant bèstia… però, en serio… seguiu llegint… La idea era que si en tota una vida sent rossa, des del néixer, les coses m’havien anat fatal… potser sent morena (encara que fos de mentida) canviaria alguna cosa… Potser sent morena veuria les coses d’una altra manera, amb una altra perspectiva, com si jo no fos jo.

Una tarda vaig anar a la perruqueria i vaig dir-li a la Lara que fes el que volgués amb el meu cabell, però que era vital que em tenyís de morena. Dit i fet! Vaig sortir d’allà amb un mini serrell (tipo noia basca) i el més important… morena! I tot i que em veia estranya, em va agradar molt. Em quedava bé. Fuck yeah. A l’endemà al matí vaig anar cap a la feina… I allà va començar tot el drama… Tothom em deia… Hosti, quin canvi… que bèstia… però, Morgan… no et queda gaire bé, no? Estàs molt rara… I jo pensava… clar que estic rara! Ara, després de 27 anys sent rossa, sóc morena i m’han tallat un serrell d’un centímetre… que no he d’estar rara!!! I a més, que a mi m’agrada, i perquè no… m’ha costat una pasta!!! Collons la penya com és… Que cabrons, hijos-de-una-hiena, no us podríeu callar una mica la boca i animar-me???

Pensava tot això, cagant-me en els companys de feina, fins que vaig anar al lavabo, i al rentar-me les mans em vaig veure reflectida al mirall… OH DÉU MEU!!!! QUÈ M’HA PASSAT?!??! Aaaarrrrgggggg!!!! Tenia tot el cap inflat, la cara desfigurada, era un puto monstre!!!!! Aaaaaaah!!! El tint morè m’havia fet una reacció al·lèrgica de la hòstia fins al punt que se m’havia inflat la cara com el nino de Michelin… Però, a més, no se m’havia inflat homogèniament… sinó que tenia una part del front més inflada que l’altra, com amb bonys, i la depressió que normalment hi ha entre el front i el començament del nas, no existia… I a sobre no tenia un serrell suficientment llarg com per dissimular-ho!!! Per favor! No sabeu el mal rato que vaig passar… allà sola al lavabo de la feina… veient que era la germana encara-més-lletja de l’Antònia San Juan… Era… la mujer elefante… Oh déu meu… era la Carmen de Mairena!!! I el pitjor és que estava tant inflada que pensava que allò havia de ser irreversible, perquè si la pell s’havia donat tant de sí, era impossible tornar a la meva cara normal, que, a veure, no era cap cosa, però era la meva!!!!

Ràpidament vaig anar a parlar amb uns companys metges, perquè m’ajudessin (és el que tenia treballar en un hospital :P)  Em van punxar un Urbason, una dosi de cavall, em van receptar cortisona per parar un tren i antihistamínics per doblegar al més pinxo, i una petició urgent per fer-me proves d’al·lèrgia… I seguia igual tot i el xute que m’havien fotut… amb aquella cara horrorosa i amb picors al cap… Allò no pintava bé… Pel passadís em vaig trobar un metge amb el que tenia bastant bon rotllo i li vaig explicar el que m’estava passant i que com ho veia ell… en confiança…
– Pep, com ho veus? I el molt fill de p catxondo em respon… – Home, a veure, jo crec que únicament no pots fer UNA cosa… – Quina? Què no puc fer en el meu estat??? – Doncs mira, no pots anar amb moto… – Com??? Però què dius??? Per què??? – Perquè no hi ha un casc en tot el món que et poguessis posar…

I així va ser durant unes setmanes… jiji jajas a mansalva per part d’amics i coneguts… Perquè sí… perquè vaig tenir la cara inflada durant un mes i pico (i medicant-me durant més de tres mesos)… amb sopar de nadal de la feina inclòs… i un viatge a Nova York per cap d’any, pel que vaig haver de demanar un justificant mèdic perquè les autoritats nord-americanes no es pensessin que feia tràfic de corticoides…  I aquella inflor va anar descendint per la meva cara… i no podia amagar-me amb unes ulleres de sol perquè no m’hi cabien… primer aquella inflamació es localitzava al front (mode mujer elefante), però després a les galtes (mode Heidi terrorífica) i finalment a les mandíbules (mode galteres)… I tot amanit amb la depressió que la ruptura implicava i amb la ratllada mental de pensar que no ets més gilipolles perquè no t’entrenes… i que potser mai més tornaria a ser la que era abans ni física ni mentalment… Però finalment, sent una yonki de la cortisona, tot va anar posant-se al seu lloc (mai millor dit) i vaig tornar a tenir la cara que tenia abans del xafarranxo, i durant dues míseres setmanes (el que va durar el tint quan ja tenia la cara en condicions) vaig ser una noia morena normal i corrent… Repte superat. Uffff…

9 pensaments sobre “Canvi de look

  1. Pepa

    Boníiiisim! qui no ha canviat d'imatge…per esperar un nou canvi a la vida…funciona uns dies…després veus que tot segueix igual…

    Respon
  2. Capitana Morgan

    Gràcies Marta.A
    Malauradament hi ha molta gent que encara se'n recorda… :__( Però què hi farem… Ja estic acostumada a trobar-me en situacions estrambòtiques… si al menys serveix x riure…
    Records!

    Respon
  3. Toni Twitter

    Jajaja m'he rigut moltíssim, ets una crack explicant históries!!!! Ara sí puc anar a dormir amb un somriure.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s