Enamorar-se de l’amor

   No us heu enamorat mai de l’amor? Bé, no sé si tècnicament es diu així, però crec que és una expressió forta acertada…
   Estar enamorada de l’amor és quan s’idealitza la relació que tens amb una persona. M’explico… hi ha moments en què no se sap perquè se surt de la fase ameba i et fixes en una persona… Oh merda! tornem a les andades! De cop i volta, inexplicablement, et veus absorbida per pensaments que feia temps que no tenies i et sorprens… Penses… Hosti! Estic viva de nou! I el millor de tot… aquella persona també s’ha fixat en tu i et dóna bola! Ui, ui, ui, d’aquí podria sortir algo molt xulo, perquè és clar, jo no sé el que vull, però tinc claríssim el que no vull… i aquest nano és molt bon tio, ens entenem bé etc etc. Hosti, doncs ara no em faria res tenir parella… Comences a fantasejar… a buscar pros i contres, perquè tu estaves fantàsticament en la teva fase d’apatia vers el sector masculí, però irremediablement acabes pensant que podria ser ell, que ara sí, que sí, que sí, que és ell! Ara tot serà serà fantàstic! És clar… sí, sí, sí i sí!
   Decidit! Vull un nòvio. Ja estic a punt. I finalment, vencent els dubtes i la por inicial (mooolta por, que ja tenim uns quants fracassos a l’esquena) t’acabes liant la manta al cap i t’endinses en una nova relació perquè et ve molt de gust estar amb algú, i a més… Oju! Ha sigut ell qui t’ha fet replantejar-t’ho tot! Això deu voler dir alguna cosa! Oh! Ell té tot allò que li mancava al teu ex, això és meravellós, m’estic enamorant? Només veus la part positiva i et sorprens pensant… hosti, que tinc nòvio! Que fort! L’imatge de l’Ana, que il.lustra aquest post, ho reflexa a la perfecció.
   I passen els dies, els mesos… i tu, per bé que vagi, per maco que sigui aquest nano, per bé que caigui a les teves amistats, comences a pensar que hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar… i, inevitablement tornes a donar voltes al tema… No estas segura si és ell el que t’agrada o si és el fet de tenir a algú al costat. El mires i penses… ummmmh… estic bé amb ell, però… hi estic bé perquè volia un nòvio i és el que tinc o realment estic bé amb ell perquè és ell? M’he enamorat de l’amor en comptes d’enamorar-me de la persona? 
   Aquesta sensació és bastant tòxica, pel que, al final, acabes deixant a aquella persona, que és de puta mare, però, sent coherent, no pots estar amb ella pel simple fet d’estar per estar. I és una putada, perquè ell potser tampoc no ha fet res que indueixi a plantar-lo, només que en aquells inicis fantasiosos en que vas decidir estar amb algú vas prendre la decisió incorrecta, la vas cagar. Et vas enamorar del que suposava estar amb algú i no d’aquest algú… I saps del cert que t’havies enamorat de l’amor quan la història ja s’ha acabat i t’adones que no el trobes a faltar a ell exactament. Perquè, sí, és un fet… estar enamorat/da de l’amor només té un final possible… deixar-ho estar. 

6 pensaments sobre “Enamorar-se de l’amor

  1. el de la Botigueta

    Caram que real, despertar-se veient que la persona que tens el costat no es la que havies somiat estimar. Serà que l'amor es un estat transitori? una mala jugada del nostre subconscient. Prefereixo pensar que tota la nostre vida esta orientada per estimar com a camí cap a la felicitat, només que algunes vegades no ens sentim recompensats.

    ara ve lo d'anar a fer una birra…

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s