Vinga va… demà començo!!!!

   Quatre setmanes… quatre setmanes que la meva bossa de gimnàs porta intacta dins el maleter del cotxe!!! Les mateixes que porto dient-me a mi mateixa cada matí: “Vinga va… demà començo…” !!!!
   Ja no sé quants cops he començat a anar a gimnàs “sí, sí, aquest cop en serio” des de que tinc ús de raó… la tira! És que es veu, que quan hi comences a anar sovint, com que generes un munt d’endorfines que fan que et sentis súper bé al final l’esport, et crea una mena d’addició que fa que no puguis viure sense ell… ¬¬  sí, sí… es clar… exactament el que em passa a mi… explica-li això a la meva pobra bossa de gym!
   Jo ho intento… de veritat… amb totes les meves forces!!! Bé, amb una part molt important de les meves forces… mmmm més aviat amb les poques forces que em queden després de vuit hores de curro i molt, molt però que molt poca força de voluntat i moltes falses excuses que t’acaben portant a passar tota la tarda escarxofada al sofà escrivint en un blog😛
   Realment, el tema de les falses excuses és brutal… als inicis de faltar a les classes penses: “és que anar-hi sola… és un pal! Segur que si tingués una amiga amb qui anar-hi, una per l’altra ens obligaríem i hi aniríem cada setmana!” Obligar? Sí, a fer una birra i un cigarro cada quatre setmanes que serà la freqüència en la que us acabareu veient, ja que les dues teniu un munt de bones raons (llámense también falsas excusas) per no anar-hi, començant per la més bona de totes: com que fa tant que no us veieu, què menys que explicar-vos la vida tot fent un “tentempié” i sopant una pizza! Vengaaa que no falte de ná! A més a més, treballeu durant un munt d’hores, heu de mantenir la casa “limpica”, teniu “una graaaan vida sociaaaal”… Però no s’ha d’oblidar que teniu una altra cosa en comú… una cel·lulitis incrustada que es parteix la caixa cada cop que poses la bossa al maleter de nou!!
   “Mira, saps què?? Millor córrer, tu… això ho pots fer a qualsevol lloc i a qualsevol hora… ara ja no tinc excusa de que arribo tard a la classe”. Et compres les sabates de 80 pepinacos.. com que ara sí que és “en serio”… què menys que comprar-te un bon equipament!!! Sobretot!! S’ha d’adquirir també el Nike Plus!!! Sí, sí, aquell sensor tan xulo que permet penjar les teves marques a la web i fer-te un planning d’entrenament… sí, dona! aquell “dallonces” que faràs servir un munt de vegades durant.. la primera setmana després de comprar-te’l, que serà la única que sortiràs a córrer, i no t’enganyis, només perquè et fa il·lusió estrenar l’aparatet…
   Arribats a aquest punt, pensareu: “aquesta ja s’ha donat per vençuda i ha assumit que està menys en forma que en Falete”. Doncs bé, haig de dir que no he tret encara la bossa del cotxe… que una no tingui força de voluntat, no vol dir que no sigui optimista i mai perdi l’esperança de tornar a anar al gimnàs, no? En qualsevol cas, “siempre nos quedarà” la birra i el “piti” a casa la nostra amiga!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s