Hosti, em fa pal…

   Després de vàries relacions (poques, però suficients) fins fa ben poc no m’havia plantejat seriosament el significat d’aquella expressió que tantes vegades he escoltat i que potser m’havia passat una mica desapercebuda: em fa pal. Fins ara sempre m’havia donat la sensació que quan proposaves a algú (parella-rotllo-diga-li-com-vulguis) a fer alguna cosa en comú, la resposta hosti-es-que-em-fa-pal es referia exclusivament a la situació, és a dir, em fa mandra haver d’agafar el cotxe, no em ve de gust conèixer gent, etc però mai m’havia plantejat que l’hosti-em-fa-pal podia ser degut a una mateixa. PER FAVOR! Com no me n’havia adonat abans? I el més fotut… per què precisament ara em poso en dubte a mi mateixa? Ok, seré optimista de mena, però no visc al planeta piruleta, ni molt menys.

   Comentant-ho fa uns dies amb una amiga (que també ha viscut l‘hosti-em-fa-pal per part del seu xicot) em deia que la meva nova teoria no podia ser certa perquè, segons ella, sent unes noies maques, llestes, divertides, sociables etc etc etc no podia ser que l’hosti-em-fa-pal fos degut a nosaltres. Evidentment, m’adhereixo totalment a aquesta afirmació… però… llavors quina explicació hi ha? Diferència de caràcters? Costums arrelats? Què? En una relació, què significaun hosti-em-fa-pal? Entenc que tothom és diferent, i que potser nosaltres podem ser molt motivades, poc planificadores i gens mandroses: per exemple, no ens fa mandra fer trenta kilòmetres per fer una birra amb algú a qui tenim ganes de veure, no ens fa res passar varis dies fora de casa i no gaudir d’aquelles rutines o costums casolanes, ni tampoc no passa res per saltar-nos un sopar familiar a última hora si la causa és bona (tot i la reprimenda que pot comportar això). Però bé, entenc que no tothom és així, val. Segurament nosaltres també hem utilitzat l’hosti-em-fa-pal en alguna ocasió, perquè la ressaca és terrible, el cansament és màxim, o quan sabem que a l’event en qüestió hi haurà gent que no tenim ganes de veure. Però, llavors, transportant aquestes possibilitats a l’hosti-em-fa-pal contestat per una parella, i descartant la ressaca i el cansament… només ens queda que el susdit no té ganes de veure’t. PERFECTE. Tornem a la malvada teoria que l’hosti-em-fa-pal ets tu.  

   Donant-li voltes al tema, i encara inconforme amb aquesta idea que l’hosti-em-fa-pal sigui un hosti-em-FAS-pal, crec que el problema és degut a l’acumulació de varis hosti-em-fa-pal al llarg de les diferents relacions. I això justament és el que provoca l’alarma, quan l’hosti-em-fa-pal s’emmagatzema, perquè juntament amb els altres que ja teníem, s’apilotonen i la seva importància es veu exagerada, fent-nos inclús arribar a pensar que el motiu de la negativa som nosaltres mateixes i no degut a l’event en qüestió. Bé, Morgan, bé. La culpa no és teva, fantàstic!

   Ara bé, arribats al punt en què acabo de descobrir que el que em fa ballar la barretina és l’acumulació de negatives i no l’hosti-em-fa-pal per se, què hauria de passar perquè aquests hosti-em-fa-pal no s’acumulin mai més? Com podem sobreviure a un futur hosti-em-fa-pal sense veure mermada la nostra autoestima? Crec que per respondre aquesta pregunta, primer s’ha de trobar el motiu per què els hosti-em-fa-pal s’acumulen. De fet, donant-li voltes m’he adonat que hi ha diferents tipus d’hosti-em-fa-pal i precisament aquesta diferència entre ells és la clau. M’explico: moltes vegades, quan davant d’una proposició, la resposta és hosti-em-fa-pal, immediatament després es canvia de tema, tancant aquella conversa, i això és el que fa que aquest hosti-em-fa-pal quedi emmagatzemat al nostre pool. Perquè no hi ha una explicació, no hi ha un motiu clar, pot generar incertesa. Però, pay attention, please! quan davant la mateixa situació, l’hosti-em-fa-pal està compensat (és a dir: això em fa pal, però podríem fer això altre), la cosa canvia, perquè no genera el dubte, deixa clar que el pal és degut a la situació, no a nosaltres, i per tant, no entra a formar part del reservori acumulat d’hosti-em-fa-pal. Però per què cony no sempre es compensen els hosti-em-fa-pal? No crec que costi tant, nens! A cas a vosaltres no se us acumulen i us fan dubtar com ens passa a nosaltres? L’optimisme em fa pensar que no, que a vosaltres no us passa. I llavors, què fem? Resignació per part nostra o empatia per part vostra?

3 pensaments sobre “Hosti, em fa pal…

  1. Lay

    Para mi lo que da más miedo no son las múltiples opciones que puedan tener un hosti-em-fa-pal ni la profundidad de estos… sino las grandes probabilidades de que hosti-em-fa-pal, simplemente sea que había decidido pasar todo el fin de semana haciendo solitarios con el ordenador, y que simplemente todo lo demás le da palo y tu le estás averiando su plan… no TÚ, sino tus malditos planes!

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s